Primer volum de la nova col·lecció Mirades, de l’Editorial Barcino. Autors catalans contemporanis vius de prestigi, s’encaren a la tradició (catalana, occidental) des de la seva mirada, i hi dialoguen, la reivindiquen, la reinterpeten o fins i tot, la reescriuen adreçant-se directament al lector d’avui.
Amb Rodoreda és un mapa, Mercè Ibarz, fa un itenerari per la seva memòria personal , cultural i col·lectiva. A partir de la lectura de les obres de Rodoreda, Ibarz desplega «set tombs per la imaginació lectora i pels revolts de l’ofici d’escriure» i escriu una autèntica memòria d’aprenentatges en què tant ens parla de Calvino, de Natàlia Ginzburg, d’Anna Murià; de la Barcelona dels anys 20; de Led Zeppelin; d’un viatge a París; del retorn dels exiliats; de la tragèdia de la guerra; de les mirades que van (i han) de suportar les dones creadores (i les dones en general)…
En definitiva, ens demostra com una autora com Rodoreda, una de les grans escriptores del segle XX europeu, vista amb els ulls d’una altra de les grans autores catalanes contemporànies, esdevé un autèntic mapa des del que interpretar el món, la vida i la cultura.
Un llibre breu, dividit en 7 capítols, il·lustrat amb una vintena d’obres d’art a tot color, escollides expressament per l’autora per il·lustrar el text, que es llegeix d’una glopada i que es rellegeix lentament i amb plaer.