Rose Ausländer (Czernowitz, Bucovina, 1901 ? Düsseldorf, 1988) és una de les veus més escruixidores però també més lluminoses de l'Europa del segle xx. Forma part de la tradició jueva nascuda de la diàspora i és un testimoni de la barbàrie i l'holocaust. L'escriptura és una recerca de la identitat per aquesta dona, víctima d'exilis, que va viure quatre anys al gueto de Czernowitz. Escriure li donava força per continuar viva entre la pèrdua múltiple de pàtria, llengua, identitat i família. La seva obra consta de cap a tres mil poemes, que tracten sobre la pàtria, la infantesa i la joventut; el judaisme; la Xoà; l'exili; la llengua com a vehicle d'expressió poètica, com a ofici i com a pàtria, i, finalment, sobre l'amor, sobre la vellesa i la mort. Aquesta selecció, traduïda per Feliu Formosa i amb pròleg de la professora Heike van Lawick, posa a l'abast del lector l'obra d'una de les més grans autores -i víctima de les més grans desgràcies- del segle passat.