Vida privada és una de les novel·les més importants i més populars de la literatura catalana contemporània. Sagarra fa un àcid retrat de la societat dels anys 30. Tant de les classes socials altes com de les baixes. L’obra va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i que es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer. Encara avui se la considera la novel·la més representativa de Barcelona.
Va ser publicada l’octubre de 1932 i va rebre el Premi Joan Crexells de narrativa, el més prestigiós del seu temps.
La novel·la tracta sobre la família Lloberola, pertanyent a la burgesia dels anys trenta de Barcelona, que està passant per un moment molt crític perquè veu com els arriba la ruïna econòmica i social tot i que sovint actuen al marge de la realitat. A través de la novel·la desfilen tres generacions de la família Lloberola i, amb ella, els canvis de la Barcelona de l’època. L’autor descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l’home i condemna els nous valors socials de l’època: l’afany de figurar, l’aparença externa i la possessió material. Hi constata el canvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu, amb un to entre l’elegia i la nostàlgia, la desaparició d’una determinada Barcelona.
Els lectors de l’època respongueren massivament, en alguns casos de manera irada. Sagarra, bon coneixedor del món que hi recrea, no dubta a l’hora d'implicar-se directament en la narració. Això, i el fet que moltes persones es veiessin retratades en l'obra, difícilment li fou perdonat.
Se n’han fet traduccions a diverses llengües (francès, anglès, italià, espanyol).
La nostra edició, feta amb tota la cura i el rigor dels imprescindibles, és a cura de Narcís Garolera, que en revisa l’edició crítica que va fer l’any 96, l’actualitza, i l’acompanya d’un magnífic pròleg que ens situa l’obra en el seu context.
