Presentem el primer volum de l’edició de la poesia completa de Francesc Vicent Garcia, juntament amb Fontanella, el poeta més important del Barroc català i el més popular de tots.
L’editorial Barcino s’ha proposat recuperar tota la seva obra en una edició en tres volums, a cura d’Albert Rossich, de la UdG, un dels millors especialistes en Garcia del nostre país.
El primer volum apareixerà a l’abril d’enguany, i llibre reuneix els sonets i les dècimes, amb l’ortografia regularitzada a partir de les normes actuals, però respectant les característiques de la llengua de l’autor. És una edició anotada i comentada, i amb una introducció que permet descobrir, entendre i gaudir la poesia del rector, el poeta català mes important entre March i Verdaguer.
Arran de la tasca d’investigació de Rossich, que l’ha abordat com si fos una edició crítica, s’han incorporat al llibre obres que havien estat censurades o simplement havien quedat oblidades i s’han revisat a fons les versions dels manuscrits per oferir el text més depurat possible. També s’han descartat alguns poemes que popularment s’havien atribuït a Garcia, però que s’ha demostrat que eren apòcrifs (i que es recolliran en el tercer volum de l’obra).
El segon volum, que apareixerà a princpis de 2024, conté la resta de poesia original del rector, i el tercer i últim, contindrà la Comèdia de santa bàrbara, l’obra en prosa, i les poesies apòcrifes.
Fins ara no existia una edició comentada de les poesies del primer dels autors barrocs, i només se’n trobaven les obres en antologies o edicions que reproduïen l’edició prínceps, de 1703. Garcia va escriure uns cent seixanta poemes, una obra de teatre (la Comèdia de Santa Bàrbara) i un sermó en prosa. La major part d‘aquests poemes són de caràcter satíric i burlesc i segueixen el corrent poètic del conceptisme hispànic. El seu estil busca, sobretot, sorprendre amb associacions d’idees inesperades o conceptes que obliguen el lector a esmolar l’enginy. També utilitza tècniques i figures retòriques que posen de manifest les ambigüitats del llenguatge, com les paradoxes, els oxímorons i les dilogies (paraules de doble sentit). Les imatges que fa servir acostumen a remetre a la seva realitat quotidiana, així com a la tradició clàssica.
La gamma temàtica de Garcia va força més enllà del tractament de l’amor, en les seves diferents formes i conseqüències. Per exemple, com a bon poeta barroc, també parla de literatura. Ho fa quan se sorprèn de l’abundància de poetes de l’època, quan es riu del lector o d’ell mateix, o quan rebutja explícitament les convencions literàries del seu temps, especialment les metàfores estereotipades que es feien servir per descriure la bellesa femenina. Així mateix, el veurem arrencar un somriure al lector amb ocurrències construïdes entorn dels elements més diversos del seu entorn més proper: un bandoler famós, un bevedor d’aiguardent, frares i monges de moral relaxada, la majordona, o l’escolà que va tenir al seu servei i que va morir molt prematurament. La idea del desengany del món, tan pròpia dels poetes barrocs, batega en el fons de moltes de les seves facècies satíriques, però rarament adopta un to melancòlic o trist. És un poeta jovial, intel·ligent i que depara moltes sorpreses al lector curiós d’avui.
L’edició s’integrarà a la Biblioteca Barcino, i se sumarà a un catàleg on hi ha, entre d’altres, les principals novel·les de Llull, una antologia comentada de March, el Jaufré o un recull de la poesia apareguda amb motiu de la Guerra dels Segadors, una bona mostra de poesia barroca popular i politica.