Sabíeu que hi ha persones que tenen dos
ADN diferents? És cert que si utilitzem guants
la policia no pot identificar-nos si cometem un
delicte? És encertat creure que un incendi ha estat
provocat quan es troben accelerants a l'escena
del crim? Ens poden identificar per l'empremta
d'una orella? Per què els caníbals no tenen llei?
Com s'esbrina la marca d'un vehicle que ha fugit
després d'un atropellament? Com se sap des de
quin edifi ci han disparat algú al mig del carrer?
És legal presentar davant un jurat el resultat
del polígraf o del detector de mentides? Pot ser
una simple larva de mosca la prova que acusi un
assassí? Sabíeu que les empremtes dactilars del
DNI no poden ser consultades per presentar algú
com a sospitós? Es pot saber l'edat d'un cadàver
analitzant-ne l'interior de la calavera?…
Tots hem cregut en algun moment que
podríem cometre un crim perfecte sense que ens
descobrissin, en una mena de joc fi ctici. Però la
realitat és una altra, els cossos policials disposen
de mecanismes, molt sofi sticats, que fan que els
delictes sense aclarir siguin una minoria dins
l'estadística policial. En aquest llibre tindreu
l'oportunitat de conèixer alguns dels detalls de la
manera d'actuar de la nostra policia, del l'FBI, o
de la fi cció del CSI. Recordem la frase preferida de
l'autor: "Si vostè té caspa no pot ser un assassí".
