Educar és, abans d'entrar en consideracions pedagògiques, educar dins de la família, en la mesura que la família esdevé la primera institució social que acull els infants. Aquest llibre està situat, per una banda, a les antípodes del catastrofisme postmodern. Per una altra, s'ubica en un espai diferent d'aquell pres per defensar a ultrança els valors tradicionals. Un posició des de la qual s'adverteix dels riscos de fractura moral de la societat fruit de l'aparició de noves fórmules de convivència familiar.
L'aposta de futur, doncs, passa per formular l'educació dins de la família com un projecte arrelat i articulat en la vivència dels adults, no només com necessitat dels infants, sinó en el plaer d'apropiar-se d'un rol i viure'l amb delit. La cura inicial del nadó, sobretot física, és el primer pas en l'assumpció progressiva d'un rol adult afavoridor de la maduració emocional dels infants i adolescents.
