Amb l’últim maó posat a lloc, una família es trasllada a una casa tot just acabada de construir. A mesura que la família creix, la casa s’omple d’alegria amb les riallades que ressonen pels passadissos i el catric-catrac de peuets minúsculs trepitjant el terra, i s’adona que ja no és una casa i prou. S’ha convertit en una llar: la seva llar. Un dia, la família fica totes les seves coses en caixes i, amb llàgrimes als ulls, li diu adeu. La casa no sap si podrà tornar a ser feliç, fins que apareix una parella especial. Aleshores, comença a sentir un bri d’esperança… Potser podria tornar a ser una llar.
