Un matí, el gripau Alexander von Bescuit es va despertar i va dir: «He somiat l’abraçada perfecta!» Va pensar que si trobava la segona meitat d’aquella abraçada seria el gripau més feliç del món. Sense perdre ni un segon, von Bescuit va començar la famosa recerca de l’abraçada perfecta. Va començar pels seus amics, però la girafa Georgette tenia el coll tan llarg que, en abraçar-la, el gripau va acabar relliscant. El carpí daurat, per la seva banda, li va semblar massa humit. Ho va intentar amb altres animals, però cap d’ells semblava la parella ideal: les seves abraçades eren massa toves, massa salvatges o estrenyien massa. Desesperat, va decidir convocar tothom per fer una jornada d’abraçades. El dissabte tots els animals es van aplegar al parc, disposats a fer-li l’abraçada perfecta.
